APRENEM A MIRAR EL MÓN DES D’UNA ALTRA PERSPECTIVA
L’alumnat de 3r i 4t d’ESO de Xúquer Centre Educatiu ix als carrers d’Alzira amb una tasca importantíssima, fer una anàlisi de les barreres arquitectòniques amb què es pot trobar una persona amb diversitat funcional i que va amb cadira de rodes.
Aquesta activitat forma part del projecte interdisciplinar “Comparteix estima!” i té l’objectiu de posar-se en la pell d’aquestes persones i vore el món des de la seua perspectiva.
Per a fer-ho, hem sol·licitat ajuda a diferents entitats i particulars que ens han prestat durant un dia cadires de rodes. N’hem aconseguit un total de dotze.
L’alumnat ha eixit per parelles i per grups acompanyats d’un professor o professora i han hagut de seguir un recorregut marcat per tal de realitzar una sèrie de tasques com: entar a una botiga de roba i emprovar-se alguna peça, entrar al WC d’un bar-restaurant, pujar alguna de les rampes d’algun edifici suposadament adaptat, intentar passejar per les voreres dels carrers laterals a l’avinguda principal, intentar accedir a l’oficina de correus, ser conscients de la dificultat que suposa un mínim escaló en la ruta, …
Aquesta tasca ha suposat un final de projecte intens on l’alumnat ha sigut capaç d’observar i valorar des d’una altra perspectiva, on el món esdevé una dificultat contínua davant la importència de fer certes coses a les quals estem habituats i que ni se’ns passaria pel cap que foren difícils de realitzar; han sentit la complicitat de persones amb cadira de rodes quan creuaven les mirades, han sentit la impotència que pot causar tindre algun tipus de dificultat de moviment i han acabat d’assimilar la importància d’una normalització i adaptació.
Amb el treball al llarg de tot el projecte i d’activitats com aquesta aconseguim un alumnat crític amb situacions socials quotidianes relacionades amb els conceptes d’inclusió social i d’accessibilitat universal, termes que últimament s’utilitzen als mitjans de comunicació però que no tenen una aplicació real una vegada conegut el món de la diversitat funcional. A açò ens ha ajudat, per una banda el contacte amb l’alumnat del Carmen Picó, centre d’Educació Especial Comarcal, els pacients de la unitat de neurorehabilitació pediàtrica de l’hospital Virgen del Consuelo i, de l’altra, amb les experiències de diferents famílies quen ens han fet partíceps del seu dia a dia i de les poques opcions reals de la inclusió social dels seus fills i filles per aconseguir una vida “normal” com podem tindre la majoria.
És a partir d’aquest moment que ens plantegem què podem fer nosaltres i què poden fer les institucions per aconseguir donar a totes les persones les mateixes possibilitats de gaudir d’una vida plena.
